dimecres, 1 de maig de 2013

El mar. Allo que el mar ens duu i allò que ens treu. NOU




Rememorant.
Tot aquest període que no heu sentit parlar de mi no he estat pas desvagat. No és el meu natural estar-ho i, en mi, és millor, per a la meva salut, no estar-me de braços plegats. Així que sempre estic enfeinat amb una cosa o altra. Durant aquest llarg impàs he ocupat el meu temps elaborant dos projectes que tenia en ment.
El primer consistia una sèrie de traduccions de l’anglès i el francès de dues obres en prosa i una en vers.

La primera del primer grup va tenir una llarga cronologia elaborativa. Primer vaig veure una pel·lícula  Swept By The Sea de 1997 ( la podríem traduir com Amollat pel mar)

Swept By The Sea - Amollat pel mar

 
Val a dir que em va impressionar. Les primeres impressions eren les d’una bellíssima pel·lícula romàntica, uns paisatges molt cars per a mi, una actuació esplèndida... Però la sorpresa va ser a la fi que apareixien els títols de crèdit hi figurava com extreta d’una obra de Joseph Conrad.
Aquest autor, polonès nacionalitzat anglès, no havia estat mai sant de la meva devoció. Com sempre havia llegit, pressionat pel gran renom que tenia en els cercles literaris i, per tal de parlar-ne amb coneixement de causa, la seva obra El Cor de les Tenebres. Francament no m’ha agradat mai, com d’altres reivindicacions literàries actuals que els atorguen grans mèrits i només puc pensar que no s’acorden al meu gust.
Però aquesta pel·lícula m’havia agradat molt i temia no fos que la mà del cineasta hagués estat més influent que la qualitat de l’escriptor i vaig decidir trobar i llegir la història.



Quina meravella. Molt millor que el film!. Rotundament! Una qualitat literària impressionant i a més m’havia aportat noves consideracions que el visionat no m’havia donat: una inquietant posada en la pell de l’immigrant. Qualsevol immigrant. La manera de dosificar les apreciacions i l’allunyament magistral del narrador, malgrat la seva suposada implicació...


El següent pas fou cercar l’obra, una narració curta, en la meva llengua i vaig constatar que no existia. Ningú s’havia pres “la molèstia” de traduir-la. Llavors vaig veure clarament la meva. I vaig començar.
Respecte a la traducció de l’altra obra que era en vers va tenir un origen molt similar. També era fruit del meu interès per un tema que il·lustrava una altra pel·lícula: El motí de la Bounty. Val a dir que havia vist les diverses versions que se n’havien fet. Tot provenia de la meva inclinació envers la temàtica del constant menyspreament dels drets humans en la vida militar i, aquest fil ho il·lustra a la perfecció. Val a dir que em vaig limitar a la recerca de totes les versions fílmiques que vaig trobar, però la sorpresa fou majúscula quan vaig saber que un dels meus autors preferits, George Gordon Byron, Lord Byron havia fet una obra poètica sobre la temàtica en qüestió.



Aleshores vaig fer el mateix procés, vaig llegir-la (en francès perquè no la vaig trobar de cap més manera) i vaig començar a investigar la seves traduccions a les llengües més properes... i res. Tan sols el francès n’havia fet una versió en prosa i, era del segle XIX. Per tant ja tenia prou motius per apropar-la a la meva llengua: el català.
Posteriorment, anys més tard, vaig descobrir que un altre autor que m’havia acompanyat des de la infantesa Jules Verne havia fet un petit relat sobre els fets desenvolupats durant el motí de La Bounty.




Aquest cop Internet em va ajudar a trobar una edició electrònica d’una tan rara edició. Era un relat curt, efectivament i només relatava, sense gaires pretensions, els fets del motí i esdeveniments posteriors.
Vaig comprovar que en la meva llengua el relat no existia i també em vaig proposar la seva traducció. Dit i fet!.
Totes aquestes obres romanien al Calaix i llavors se’m va proposar l’oportunitat de parlar del tema en un treball dels estudis que estic cursant. Concretament en l’assignatura de Literatura Comparada.
Vaig decidir repescar aquestes dues darreres traduccions i fer un estudi del tema. Calia enfocar-lo amb un interès o similitud dins la Literatura Catalana. Va ser fàcil. Vaig trobar un símil en una obra del segle XIX feta per un empordanès Damàs Calvet. L’obra es deia A la Voreta de la Mar. Era una peça curta que havia estat musicada. També vaig poder trobar-la, aquest cop en una Llibreria de Vell.
Francament em va decebre enormement. Era d’una qualitat molt pobra. La trama era molt primària i mal resolta. Ben bé no estava a l’alçada de Mallorca Cristiana que tant m’havia agradat de l’autor.


Però sí existia la similitud. Un mariner anglès, costejant per l’Empordà s’enamorava d’una noia i se l’enduia perquè resultava ser d’una casa noble. L’única nota fora del comú era que un pescador, enamorat de la noia, acabava convertit en peix per tal de poder-los perseguir.
El tema central s’adeia amb la pintoresca història romàntica d’amor entre el mariner anglès i la jove tahitiana, en el cas de La Bounty. Per tant anava pel bon camí hi vaig posar-me a la feina.
El resultat del treball vaig decidir publicar-lo en format paper i necessàriament havia d’anar acompanyat de tots els textos que havia traduït sobre la qüestió del motí. Llevat de l’adaptació al català normatiu actual de l’opereta de Damàs Calvet que la vaig posar en el Bloc d’Internet i no veia possible que tingués el mateix nivell de les altres obres.
La idea em seduïa i aleshores vaig adonar-me de l’altre traducció. La de Josep Conrad que, com era molt curta, no podia publicar-la sense quelcom que la completés adequadament.
En principi vaig pensar que totes elles tenien un nexe en comú: el mar. Eren aventures que tenien relació amb les peripècies que el mar provoca en les persones i, llavors, després de rumiar-hi molt vaig empescar-me el desllorigador. El nexe d’unió podia ser el títol i, no valia agafar un motiu tan obvi com l’amor, que apareixia en totes elles. No. Calia que fos un lligament més potent.
Totes les temàtiques convergien en una sèrie de conflictes que provocaven unes respostes emocionals en els individus que les patien. La més potent en la temàtica de La Bounty era el bandejament i la sensació de pèrdua dels revoltats (la pàtria originària) però també en els bandejats (el poder, el comandament...la seguretat d’estar en un vaixell) Això englobava les obres de Byron, Verne- Marcel i el meu treball que s’hi basava, però i el relat de Conrad?

La qüestió era molt clara Amy Foster descriu la inadaptació de l’immigrant a la terra “d’acollida” però, en concret, el desencadenant de la situació de Ianko, l’immigrant protagonista, és el naufragi del seu vaixell. Conseqüència directe de la seva desgràcia en arribar a un lloc on no és comprès, ni ell entén tota la nova realitat que l’envolta. Però si bé el mar duia el pobre desgraciat a la nova existència, el cert és que també trobava un punt de referència: l’amor, que l’ajudaria a ressituar la seva esperança. Malgrat el seu final tràgic de punt de retorn a l’inici. Per tant si Joseph Conrad havia titulat el seu relat amb el nom de la receptora i “acollidora” del pobre nàufrag era ella en qui calia enfocar l’interès que volia aplegar al meu títol en el seu recull definitiu.
Amy Foster rebia del mar el nàufrag, Ianko i ell en rebia una nova existència, no del tot reeixida. Per tant el mar aportava alguna cosa que calia remarcar.
A l’Illa i Els Amotinats, els seu personatges perdien, degut a la duresa de la confecció que conforma el mar a les persones quan els té al seu si, tota una sèrie de coses importants per a ells. Era el segon supòsit del títol.
D’aquesta manera em trobava amb un títol que comportava, per una banda una aportació del mar a l’ésser humà i, per l’altra els en sostreia tot un munt, en feia una irreversible manlleu.
El títol és tal com ha arribat a vosaltres: Allò que el mar ens duu i allò que ens treu.
Em va agradar perquè tot ell era un decasíl·lab a maiore (6+4), tenia molts monosíl·labs que sempre són molt potents i fàcils de retenir i, el més important que es podia dividir en dues seccions que il·lustressin els relats del seu contingut. Un què en duu i l’altre què ens treu.
Doncs així és el procés de la gestació del llibre que us recomano.
En el llibre hi trobareu: amor, passió, conflicte social, el problema de la immigració, l’arrelament i desarrelament, descripció de la costa sud est d’Anglaterra, descripció dels fets del motí de la fragata La Bounty, lluita contra l’opressió de lleis injustes, insurrecció contra les humiliacions militars, determinació i superació de l’adversitat dels nàufrags, exotisme, paisatge Tahití, contrast de la civilització i la vida senzilla dels tròpics, la grandesa del mar, les versions fílmiques d’Errol Flynn, Cark Gable, Marlon Brando, Mel Gibson i els seus antagonistes: Mayne Lynton, Charles Laughton, Trevor Howard, Anthony Hopkins...

 
Tot això podria formar part d’una Introducció al volum de traduccions, però la por constant a parlar del meu gust o intentar influir em van fer optar per presentar-lo, sense cap mena de Preàmbul.

Traducció al català de Joseph Conrad, Amy Foster
Traducció al català de George Gordon Byron, Lord Byron: L’Illa
Traducció al català de Jules Verne i Gabriel Marcel: Els Amotinats de la Bounty
La Bounty, un estudi.

El resultat final ha estat una revisió exhaustiva i una portada més atraient. Aquesta:





I, si voleu el podeu aconseguir a:


Eps.-







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada