dissabte, 18 de juliol de 2015

POESIA NARRATIVA MEDIEVAL VI. WALTHARIUS II.

WALTHARIUS II

Resum

Walther és fill del rei got d'Aquitània, Alfer. La irrupció d'una expedició d'Àtila cap a l'oest entra a les terres d'aquest rei i altres que les comparteixen. Davant de la seva amenaça tots els monarques compren la pau amb or i prínceps hostatges, això és: Gibich, el sobirà dels Francs, tramet al rei Hun Hagen, d'origen Troià i noble; el Burgundi Herrich tramet la seva única filla Hiltdegunda; i Alfer el seu fill Walther que, aleshores és un infant però està promès a la filla Burgundia. Els Huns plens de joia pel tracte es retiren vers la seva terra original enduent-s'hi els prínceps hostatges.
Els Huns





Allí Àtila els puja tots com si fossin fills seus i, mentre a Walther i Hagen els prepara en l'art de la guerra, a Hiltdegunda la confia a la seva dona Ospirin. Tots ells es distingeixen dels Huns, tant en força com en intel·ligència. Hiltdegunda es guanya l'amor de la reina per la puresa dels seus costums i la seva activitat encoratjadora. Tant és així que rep el privilegi de ser guardiana del tresor.
Mentrestant Gibith mor i Gúnthar, el seu successor, es nega a continuar pagant als Huns. Això fa que Hagen fugi per temor a les represàlies i retorni cap a la seva terra. La reina dels Huns tem que Walthari faci el mateix i aconsella el seu marit Àtila que en fermi la seva fidelitat donant-li per muller la filla d'un dels prínceps Huns. Però Walther es desmarca d'aquestes intencions i es considera desmereixedor d'aquest honor, perquè perdria l'interès pel servei que presta al rei fora de la qual cosa no hi ha res que el satisfaci més. Veient que pel jove ni dona, ni infant ni res més preuat que guerrejar el satisfà, el rei abandona els seus propòsits de buscar-li un bon partit.


Hiltgunda ofereix beure a Walther.
                                     Ens recorda l'escena de Beowulf. El motiu apareix sovint
                                     en narracions. També Harold Foster l'utilitza al seu Príncep Valent




Wather encapçala les host dels Huns contra un poble revoltat. Hi ha una gran batalla i el jove té l'oportunitat de demostrar la seva valentia. Amb el front llorejat per la victòria retorna al costat d'Àtila. Durant la celebració es troba amb Hiltdegunda i mantenen una conversa amorosa, dins la qual la noia ofereix beure a Àtila que cau en un estat d’embriaguesa severa i de somnolència. Walthari i la noia acorden llavors fugir plegats. La fugida reïx gràcies a que els Huns estan immersos en un son fins l'endemà. Els joves fugen muntant el mateix cavall, Lleó, carregat amb dos cofres plens de riqueses i menat per la noia.
Passen la nit cavalcant i arribada la matinada es refugien dins del bosc. Així passen quaranta dies fins que arriben a la riba del Rin, concretament a Worms, la residència del rei franc.
Walther i Hiltgunda, fugint
Allí travessen el riu amb una embarcació que els duu a l'altra riba. Per tal de pagar el passatge donen al barquer uns peixos pescats, durant el seu llarg periple i continuen el viatge.
El barquer ven els peixos al cuiner del rei Gúnthar. En servir-los-els el rei queda sorprès perquè mai havia vist uns peixos com aquells. Comprèn que provenen d’un altre país i indaga amb el cuiner d’on han vingut. El barquer l’informa de la parella de desconeguts feta pel vigorós cavaller guarnit d’aram i la jove seductora que menava el cavall, de les dues capses... de com dringava el contingut en piafar el cavall encabritant-se: “com si unes dones sospesessin or”
Hagen, que és present a l’enquesta, s’exclama exultant que no pot ser cap altre que el seu company Walther, recent arribat del país dels Huns. Gúnthar, en sentir-lo, se n’alegra perquè pensa que també deu haver dut el tresor que Gibich havia enviat a l’est i ara el retorna al seu regne. Va sortir precipitadament al seu encalç dotze homes triats entre els millors i Hagen i el rei, també, per descomptat, se’ls afegeix.
Encontinent la jove parella ha arribat al bosc de Les Vosges on espera poder-hi trobar un esperat repòs. Hi ha una cova, en un rocam, enmig de dues muntanyes; està recoberta de matolls i només s’hi pot entrar per un estret congost. Allí reposa l’heroi, amb el pit descansant damunt del pit de la jove, mentre que ella està a l’aguait i fa guàrdia zelosament.
Gunther ha resseguit les petjades dels fugitius i tot i els advertiments d’Hagen s’acosta sigilosament a la cova, amb els dotze homes. Però prendre’ls per sorpresa és endebades i s’estableix un ferotge combat on Walther en surt triomfant, decapitant tots i cadascun dels onze prohoms.
Cavallers emboscats.





El rei, fora de si, esperona Hagen a entrar en combat. Però aquest li recorda el menyspreu que li ha professat davant tota la cort i com ha titllat el seu difunt pare de covard i, amb ironia, diu que no es veu en cor de lluitar, perquè altrament seria una ofensa per la franconia. Però el jove dubte, perquè, malgrat que havia jurat fidelitat al seu amic, finalment, les súpliques del seu rei i la vergonya del descrèdit del seu regne pesen més i desvetllen la seva fidelitat de vassall, amb tot, convenç que en aquell indret no podran vèncer la perícia d’aquell combatent excepcional i que cal planejar una emboscada tan punt el jove surti d’allí.
Walthari ha pogut seguir la reconciliació dels seu amic amb el rei i, malgrat la foscor de la nit, decideix romandre fins a la matinada per tal que el superb rei no pugui acusar-lo de fugir del combat. Amuntega tot d’espines al congost per tal de dificultar el pas dels possibles enemics i, després, s’aboca a restituir els caps dels vençuts, tot gemegant i, s’agenolla vers l’orient en una pregària, demanant a déu, amb l’espasa a la mà, servi l’ànima d’aquells morts i també li’n dóna gràcies per haver-lo il·luminat amb la victòria. Fet això s’adorm damunt dels seu escut, vetllat per Hidegonda que cantusseja per no adormir-se; però el noi, just al primer son, ja es desperta i bescanvien els papers.
Despulla els morts de les armes i els deixa només els vestits, braçalets i bulles; espases i cinyells, cuirasses i cascs els ho pren i ho carrega als cavalls que els ha guanyat.
A la matinada es produeix l’atac dels assaltants. Durant el combat Gúnthar perd una cama, Hagen un ull i sis dents i, Walther, la mà dreta. Tal és el resultat que tots ells s’aboquen a fer un tracte de pau. Es reparteixen el tresor dels Huns i deixen a la parella marxar del lloc mentre fan les paus els dos joves guerrers.
Walther és acollit finalment a la seva pàtria amb grans honors, es casa amb Hiltdegunda i un cop mort el seu pare, regna en pau durant trenta anys.
El relat acaba amb la velada confessió de l’autor de no poder explicar totes i cadascuna de les victòries que va aconseguir després, perquè, ens diu, seria fatigar el paper. 
Pàgina del Waltharius


Hams: Waltharius, Àtila, Hiltgunda, Gúnthar, Hagen.
Seguirem a Waltharius III







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada